Al Racó del Llop, en l'actualitat, no hi ha llops, almenys que algú hagi pogut trobar, però si que hi ha altres animals com: els porcs senglars, les raboses, la fura, el teixó, perdius, àguila, falcons, incús quan hi ha sequera alguns voltors. Tinc algunes fotografies que aniré penjat que ho demostren.

Ara us deixaré unes fotografies actualitzades del delta de l'Ebre vist des del Racó del Llop. Des del camí que es te que seguir per arribar a la Font del Bassiol. 

Hi ha camins de Racó del Racó del Llop no no es diferencien be per la quantitat de malesa que hi ha, encara que els propietaris d'alguns terrenys ,per on passen les senderes, que ho intenten mantenir net de malesa i ben indicat. La fotografia que hi ha a sota es la de una sendera ,on un altre dia un diré algunes excursions per fer, encara que els propietaris d'aquest terreny no tenen per que neteja la sendera per que no es l'original la netegen per que els excursionistes hi pugen passar.

La fotografia que hi ha a continuació, es diu Mal Pas de Rialla, es un pas molt es tret, a un cotat del pas es una paret de roca  i a l'altre costat hi ha un barranc. Hi ha posada una corda enganxada a la paret de roca per que els excursionistes s'agafin, per passa no s'han de creuar els peus, pot ser molt perillós.

Aquesta es una fotografia de les vistes del delta de l'Ebre des del Racó del Llop el 6/11/2010

         El delta canvia de tonalitats de colors cada dia per això sempre es diferent.

Aquesta setmana passa da hi ha agut una cursa de bicicletes que ha passat pel Racó del Llop
per  aconseguir surti del Racó del Llop és tenia que anar molt poc a poc, pel lateral del
camí de baixada per deixar pas als ciclistes que pujaven, fent cas a els homes que anaven indicant quan venia una bicicleta.
També hi ha una cursa que passa pel Racó del Llop amb 200 o mes corredors, que passen corrent
el mes rapit que podes per guanyar i fer una mica de salut.
 Encara que és molt cansat, hi ha molt poca gent que s'hi retira.

La cerbera es un arbre endèmic del Montsià, anys enrere tot el Montsià era un bosc de cerberes però al pas del temps s'han anat acabant i ara en queden molt pocs, jo en particular n'he vist molts pocs de petit uns cinc o sis i de grans tres. La fruita que fa es molt aspra s'ha de menja quan esta al terra marro, quan esta així te un gust molt bo, però si es menja quan encara esta verd es molt, molt aspre millor no provar-lo, us u
recomano.